BENESTAR
És el concepte que aglutina a tots els altres. Sóc partidari de posar totes aquelles polítiques que afecten quotidianament a les persones sota aquest epígraf. Barcelona, la ciutat del ben-estar. A la manera republicana. Suposa impulsar una idea del benestar integral, sostenible i humanitzada. Aglutina tot allò que permet a tota persona sentir-se ciutadà de ple dret, còmode en l'hàbitat urbà, confiat en el futur, segur. En la ciutat republicana benestar és un ecosistema integral. Integra les polítiques clàssiques del benestar (institucions socials, educatives i sanitàries) amb altres qüestions fonamentals com ara la cultura, l'habitatge, o la igualtat de gènere, la qualitat de la feina, la lliure expressió de la identitat individual, la connectivitat quotidiana i seguretat.
Benestar és parlar d'un sistema sanitari d'excel·lència. És parlar d'un model de serveis socials d'alta qualitat humana, que dignifica a les persones que el necessiten. És tenir una jubilació sense sorpreses. És una mobilitat urbana eficaç i assequible. Benestar és una seguretat que et faci sentir raonablement segur. Benestar és una administració pública servidora. Benestar polítiques d'estrangeria adequades. Benestar són polítiques de memòria que ja és plural i d'identitats que ja són múltiples.
Prosperitat
En l'àmbit de la prosperitat la ciutat ha de tenir una política infinitament més decidida. Podem desplegar opcions més estratègiques en l'àmbit del talent, el coneixement i la recerca. El talent, aquesta característica que ens relliga amb la història. El talent que té camp per córrer en tots els àmbits de la ciutat i de la vida.
Fem de la ciutat l'epicentre d'un sistema de recerca d'excel·lència. Tenim posicions guanyades en l'àmbit de les ciències de vida, amb llocs capdavanters en diferents aspectes de la salut, la biomedicina i la biotecnologia. Però en l'altre extrem ocupem una posició destacada en l'àmbit dels videojocs, en el disseny de vehicles, o en els àmbits més tradicionals, com ara l'arquitectura, l'urbanisme o el disseny. Hi ha talent a dojo en el sector editorial, audiovisual o artístic. La nova generació d'empreses start-ups són un focus de talent extraordinari. Vinculem talent, coneixement i revolució digital i tindrem configurada la nostra plataforma de creixement econòmic pels pròxims 50 anys.
Justícia social
Barcelona pot esser socialment més justa, pot contribuir a repartir la riquesa de millor manera. La ciutat juga un paper molt important en la seva redistribució. Més enllà de proposar un marc impositiu adequat per les famílies, la ciutat pot afavorir el talent i els emprenedors, la cultura o el tercer sector. I evidentment pot afavorir les rendes personals més baixes transferint serveis públics universals i de qualitat (sanitat, escola, serveis socials, cultura, i aigua, gas i electricitat, connectivitats presencials o digitals). I, en tercer lloc, està clar fent polítiques adequades d’assistència i oportunitats.
Han rebrotat situacions de desigualtat creixents, entre les persones i els barris. Hi ha desnonats, salaris de misèria, fred per no poder pagar els serveis bàsics, lloguers que no es poden pagar, pensionistes que reben retribucions vergonyoses. Tot això hi és en la nostra ciutat.
La ciutat del 2019 segueix tenint una alta exigència de justícia social. Ningú pot mirar a un altre costat. Qui vulgui governar la ciutat s’hi haurà de comprometre, més enllà fins i tot a les seves competències obligatòries.
Educació de qualitat i plenament democratitzada.
Fer de Barcelona una referència en qualitat educativa. Que respongui a les necessitats del nostre temps i que estigui plenament democratitzada. Un model educatiu sense amenaces exteriors, amb polítiques de continuïtat i sense motlles ideològics imperatius. Està a les nostres mans enlairar una estructura educativa ben dotada, modern i adequada als múltiples reptes que ofereix encara avui l'escola bressol, però també la formació reglada, la universitària, l'artística i la professional.
El repte educatiu és essencial de cara al demà. El joves són ciutadans d'un moment històric caracteritzat per l'híper-informació, per l'híper-connectivitat, per una proliferació sense fre de relats de vida condicionats per uns codis de valors perfectament desfasats, arcaics en moltes coses, amb pautes i reglamentacions propis d'altres èpoques.
Fem de l'educació un dels pilars de referència de la ciutat. Podem fer-ho. Sabem que és una responsabilitat compartida, amb l'Estat, però també sabem del potencial que tenim. Una ciutat líder en educació és la millor garantia de futur. Fem de l'escola el pal de paller de la cohesió social i eix vertebrador de la nostra pròpia diversitat. La ciutat ha de vetllar especialment per aquells àmbits on hi té competències plenes, però també pel conjunt del sistema educatiu i cultural.
Una ciudat culta
La cultura ens dota a tots, sense condicions, de l'oportunitat d'una vida més lliure, conscient i plena. Com més culta és una ciutat més oportunitats genera pel conjunt dels seus ciutadans. Com més culta és una ciutat més avançada pot aspirar a ser. Com més culta és una ciutat més benestar i justícia social s'hi materialitzarà.
Fonamenta tot la resta: l'avidesa expressiva, l'afany creatiu, la consciència de pertinença, l'acceptació de la diversitat, l'estima per la singularitat i l'anhel universalista. També la solidesa dels vincles socials, la participació cívica i la qualitat democràtica. Per això en el terreny dels ideals la idea és ben precisa. Barcelona optarà a esdevenir un referent cultural internacional en els àmbits de la creativitat, la innovació, la recerca i l'emprenedoria.