Prosperitat

En l'àmbit de la prosperitat la ciutat ha de tenir una política infinitament més decidida. Podem desplegar opcions més estratègiques en l'àmbit del talent, el coneixement i la recerca. El talent, aquesta característica que ens relliga amb la història. El talent que té camp per córrer en tots els àmbits de la ciutat i de la vida.

Fem de la ciutat l'epicentre d'un sistema de recerca d'excel·lència. Tenim posicions guanyades en l'àmbit de les ciències de vida, amb llocs capdavanters en diferents aspectes de la salut, la biomedicina i la biotecnologia. Però en l'altre extrem ocupem una posició destacada en l'àmbit dels videojocs, en el disseny de vehicles, o en els àmbits més tradicionals, com ara l'arquitectura, l'urbanisme o el disseny. Hi ha talent a dojo en el sector editorial, audiovisual o artístic. La nova generació d'empreses start-ups són un focus de talent extraordinari. Vinculem talent, coneixement i revolució digital i tindrem configurada la nostra plataforma de creixement econòmic pels pròxims 50 anys.

Òbviament podem seguir donant valor al comerç, i podem practicar una política turística decididament més favorable als interessos de la ciutadania. Podem incrementar el paper de la indústria tradicional. Enfortim els clústers que conviuen en la regió metropolitana. Indústria i serveis conviuran durant moltes dècades. Fem treballar plegats els centres de recerca, el món de la indústria i les administracions públiques. Podem empeltar el conjunt del sistema productiu amb la revolució 4.0 i l'economia circular, basada en la desaparició del concepte de residu convertit en un recurs aprofitable.

Podem aprofitar millor la capacitat d'atracció de la ciutat. Podem fer venir més empreses, més seus directives i més àries de recerca. Podem proclamar al món que busquem empreses, petites, mitjanes i grans, europees, internacionals i multinacionals, que conreen talent i que ens aportin prosperitat i responsabilitat social, cultural i ambiental. Podem fer de Barcelona un laboratori d'iniciatives de foment empresarial i de desenvolupament econòmic a gran escala.

Podem engrandir la base logística de la ciutat. Som un node magnífic de ferrocarrils, carreteres, telecomunicacions, ports i aeroports. Podem seguir afavorint la tendència exportadora. Podem seguir afavorint l'atractivitat de la ciutat per part de la inversió sana. Podem fer de les tecnologies TIC un sector estratègic.

El món ens observa pel nostre potencial econòmic, pel capital humà, per l'estil de vida, per la productivitat, per la connectivitat i pel clima de negocis. Oferim una vida social atractiva i una dinàmica econòmica sòlida. Podem posar-nos al capdavant d'una idea de futur engrescadora . Podem construir polítiques favorables, podem tenir un bon govern, podem minimitzar la burocràcia, podem mostrar les nostres credencials de netedat pública. Podem donar a molta gent el paraigua del nostre pragmatisme innovador. Podem fer créixer la nostra prosperitat.

Podem parlar un moment del turisme. Que fem del turisme?

S'obre el turisme s'han dit moltes bajanades. És cert que a la ciutat hi ha molta gent que rebutja el turisme amb raó. Normalment és gent que viu afectada per evidents conseqüències sovint indesitjables, com l'aglomeració i l'incivisme. Cas, per exemple, de la Barceloneta o els entorns del Parc Güell, la Sagrada Família, el carrer Montcada o les Rambles. Però també és evident que la ciutat necessita d'un cert turisme. Qui els digui el contrari no ha calculat els problemes que provocaria no tenir-ne.

Aleshores? Que hem de fer? En malparlem i no fem res? Deixem que s'accentuïn els aspectes més conflictius?

Potser es tracta d'afrontar la qüestió sense prejudicis, amb una anàlisi ponderat i actuant en conseqüència. Potser del que es tracta és de dissenyar un model d'oferta turística que funcioni. El turisme, com l'habitatge, necessiten un model renovat, consensuat i aplicat amb constància.

És evident que el turisme no pot créixer sense fre. Però tampoc podem dir que passem del turisme. El turisme no és la panacea i tampoc la maldat. Hi depenen molts llocs de treballs i diversos punts del PIB de la ciutat. Hi depèn molta de la gastronomia i la restauració, hi depenen molts dels aparadors luxosos o no de la ciutat. Hi depèn bon part de la hisenda municipal i fins i tot el manteniment de molt del patrimoni de la ciutat.

Fem les coses bé, pensem-les i actuem en conseqüència. El turisme ben gestionat, amb criteris clars pot ser un factor de riquesa i projecció. A més pensem en el conjunt del país. Barcelona ha de ser-ne porta d'entrada. Per tant, bo seria centrar el problema. No ens hauria de preocupar tant el creixement de les xifres de visitants com les magnituds de la seva aportació i els nivells de precarietat laboral que arrossega.