Sí, som ciutat. Però a més podem tornar a ser la ciutat que pensa i transforma el concepte de ciutat. Ho vàrem ser i encara avui una enorme geografia de ciutats del món ens ho te present. Quin paper te la ciutat en el món que s’està transformant, que s’està fent urbà, que està deixant enrere el vell capitalisme en benefici de formes encara a mig desxifrar?  Quin paper volem fer jugar a Barcelona? Està a les nostres mans fer que nostra ciutat jugui un paper capdavanter en la recerca d’un ideal de ciutat més just, pròsper, benestant i democràtic. Aquest és el nostre primer repte com a ciutat: posar-nos conscientment a col·laborar en la construcció del nou paradigma urbà que necessitem.

Pensem-nos. Busquem fonaments nous per la vida urbana. Innovem. Tractem de millorar les nostres maneres de viure la ciutat. Que suposa per la ciutat la revolució digital? Què és una ciutat oberta en temps globals? Com fer una ciutat inclusiva en temps de mestissatge? Com reforça avui una ciutat encara més cooperativa, col·laborativa i associativa? Com sintonitzar universalisme i singularitat? Com fer una ciutat de memòries plurals? Com despleguem la vida en barris que ja contenen el món sencer? Com assumim en l’espai urbà les identitats múltiples que s’hi manifesten? Com construïm  espais urbans més horitzontals i més democràtics. Com la ciutat pot contribuir a dessacralitzar fronteres? Com podem incentivem-nos en totes els  nodes i xarxes que ens creuen? Com reforcem aquella màxima inqüestionable: els ciutadans només poden ser lliures si son iguals en serveis i en oportunitats?

De preguntes n’hi moltes. Apostem per fer de la ciutat un laboratori d’innovació urbana. Apostem una vegada pel diàleg, pel talent i pel coneixement. Decidint-mos a apostar per un projecte intel·ligent i intel·ligible on el propi concepte de ciutat en sigui el motor.

Dibuixem un nou model d’ajuntament. El podem fer molt més  pròxim[1] i eficient, inclusiu i democràtic. Al servei de tothom. Confiable. Descentralitzat. Capaç de donar veu a tots els agents associatives o empresarials que hi viuen.

Fem una ciutat pensada. Amb projecte general i de detall. Amb iniciativa estratègica. Que sàpiga frenar als mercats quan convé o col·laborar-hi quan calgui. Maragall deia sovint que un pla de transformació que no te en compte l’existència del mercat sol fracassar. Li ha passat a l’alcaldessa Colau amb l’habitatge i el turisme.

Una ciutat es fa entre tots. És  perjudicial pretendre governar-la pensant que és el govern qui ha de tractar de resoldre directament totes les qüestions. Cal governar facilitant l’acció dels agents socials. Res d’ajuntament abassegador. Res de planificar per sobre de la gent, res de complicar la vida dels emprenedors, res de complicar la vida als veïns, res d’ignorar a la societat civil.  

[1] Pasqual Maragall, pensament i acció. Jaume Badia, Jaume Bellmunt, Quim Brugué, Joan Fuster Sobrepere, Oriol Nel·lo. La Magrana. 2017. Pág. 172.