Habitatge

Probablement és un dels problemes que creen més malestar als barcelonins. No cal que els expliqui que suposa buscar pis a Barcelona. Aconseguir un habitatge digne, o la simple conservació de l'habitatge de tota la vida, ha esdevingut un assumpte sovint dramàtic. Benestar significa trobar pisos de lloguer o de compra a preus que puguis pagar.

L'habitatge és l'assignatura pendent més sagnats que té Barcelona. Les coses no han millorat en els darrers anys. L'oferta d'habitatge públic de lloguer ha crescut de manera ínfima. Qui té casa pròpia té un tresor, qui té pisos de lloguer té una mina d'or, qui no té res té un problema greu. Les classes mitjanes baixes i treballadores de la ciutat tenen un problema seriós: estan sent expulsades de la seva ciutat. Cal entendre bé el problema i cal buscar-ne una solució definitiva. L'han trobat algunes ciutats alemanyes, angleses o nòrdiques.

Els residents òbviament generem una demanda important però segurament seria suportable. El problema és que la demanda interna té un competidor ferotge: els fons d'inversió internacionals. S'han fixat en Barcelona: la ciutat ofereix rendibilitat. A la seva estela algunes elits locals inverteixen en pedra i compren finques que després col·loquen a bon preu, especialment en el mercat turístic, de negocis o residències de luxe.

No hi ha benestar mentre els fons d'inversió internacionals puguin seguir posant pressió tan brutal en els preus immobiliaris. A més determinades elits locals s'allunyen de les activitats econòmiques clàssiques i s'apunten a la rendibilitat de la pedra i l'habitatge turístic. I així anem fent. Sense treva la ciutat va cedint pas a l'especulador financer global i es va contaminant al conjunt de la dinàmica de la ciutat.

Malauradament no sembla que l'ajuntament ofereixi massa resistència. Les lleis decisives les fa l'Estat, és cert, però el govern de la ciutat consent. El resultat és que la globalització menys desitjable ha posat els focus sobre la nostra ciutat. Aquesta és una assignatura d'aquelles que exigeixen estudi i pacte. Amb urgència.

Tocar actuar i de pressa, o bé de manera invisible, la ciutat pot acabar en mans de gent que no hi ha posat mai els peus. Diu Miquel Puig: quan aquest fenomen es concentra amb molta radicalitat en una ciutat s'accentua la progressiva descapitalització del seu valor social, de la seva cultura, de la seva activitat i del seu paisatge social. La problemàtica de l'habitatge introdueix elevades dosis d'angoixa en la dinàmica social i trenca vincles socials. Cal resoldre-ho.