El projecte del sobiranisme per Barcelona no és posar la ciutat al costat d’aquells que volem un Estat propi per Catalunya, és construir un projecte destinat a fer una ciutat més justa, pròspera, benestant i democràtica i per això reclama un Estat propi.  Pel sobiranisme paradigma nacional i paradigma social són la mateixa cosa, i Barcelona, la ciutat i capital, n’ha de ser la millor expressió urbana.  

El projecte Barcelona que cal construir s’adreça principalment a les classes treballadores i mitjanes de la ciutat, pal de paller de la nostra ciutat. Ha de dir coses a tots els sectors de la ciutat: dones, homes, joves, grans, infants, jubilats, creadors, emprenedors, empresaris, autònoms, immigrants, professors, metges, sanitaris, universitaris, investigadors, artistes, funcionaris, ambientalistes, animalistes. Ha d’oferir una idea integral, que s’haurà de formalitzar barri a barri, àmbit a àmbit.

Al meu entendre el projecte Barcelona ha de conjugar els àmbits següents:

(1) benestar, (2) prosperitat, (3) justícia social, (4) educació, (5) cultura, (6) civisme; (7) democràcia, (8) bon govern, (9) participació, (10) ciutat sostenible, (11) ciutat saludable, (12) ciutat verda, (13) singularitat, (14) universalitat, (15) civilitat, (16) passat, (17) present i (18) futur.