Observem-nos. Aquí a la vorera de la Mediterrània, entre turons i dos rius, hi convivim un milió sis-centes mil ciutadans. La nostra renda mitjana és relativament alta, però força desigual. Més d’un milió de persones treballen i estan afiliades a la seguretat social, però malauradament l’atur és manté en una xifra de dos dígits. El 80% dels professionals es dediquen als serveis, la proporció de dones que treballen fora de la llar està per sobre de la mitjana europea; moltes estan treballant com emprenedores autònomes i creadores d’empreses de serveis, però la majoria tenen salaris més baixos que els homes...

Barcelona és la seva gent. En general gent discreta, gent poc  ostentosa, gent treballadora i franca. Gent cívica. Gent solidaria i compromesa amb la sort dels altres. Gent lliure que estima la llibertat. Gent talentosa, emprenedora i creativa. Gent mai conformista. Gent, com diu el Paco Ibañez, que viu i que deixa viure. Gent que construeix esperança.    

La ciutat som nosaltres. Barcelona és la seva gent. La història ens diu que quan la ciutadania s’il·lusiona, pensa col·lectivament, elabora pensament urbà i es posa a lluitar per allò que creu, la ciutat es transforma i la ciutat resulta vencedora. Recordo haver-li sentit expressar a Manuel Solà Morales un sentència amb la que crec: Barcelona demostra que una ciutat pot ser un fet intel·lectual i en certa mesura voluntari, un objecte de reflexió i de projecte.    

Quedem-nos amb aquesta idea. Barcelona és un projecte, és una obra dels qui l’han viscut. I ara la ciutat ens demana altra vegada que tornem a fer-la caminar.

Recordeu l’exemple dels anys setanta: la ciutat va fer un canvi d’escala per què molta gent s’havia implicat en pensar-la: associacions de veïns, col·legis professionals, partits polítics, il·lustres intel·lectuals...  

Abans us he proposat que fem de Barcelona la ciutat del diàleg. Ara un proposo una segona cosa. En el projecte i els programes del sobiranisme de cara les pròximes eleccions donem valor a la nostra enorme diversitat social.

Som una ciutat d’immigrants. Som una ciutat construïda al llarg dels temps per persones d’orígens socials i geogràfics molt diferents. Són una ciutat molt plural. Som un territori multicultural i multilingüe on hi conviuen idees de vida i marcs ideològics enormement variats.  En el mon actual això és un actiu d’enorme valor que quasi no valorem. Despleguem un projecte on hi càpiga tothom.

A Barcelona ningú pregunta d’on vens, tothom és benvingut. Però és veritat que no sabem treure profit de la nostra diversitat. Possiblement per que tenim 2000 anys d’història a l’espatlla i sempre hem sigut una ciutat d’immigrants. La immigració a Barcelona no es cosa dels anys cinquanta del segle passat. Barcelona és immigració i diversitat des de que va néixer. Barcelona és mestissatge des de que és ciutat. I aquesta constant no s’ha interromput mai. Des de la seva formació fins a l’actualitat. La seva ànima surt de la fusió, la barreja, de l’encontre de persones amb procedències, coneixements i valors del més variat.  

La diversitat, heus aquí els misteri dels nostres orígens ha escrit l’historiador Jordi Maluquer de Motes. Heus aquí la base del nostre paradigma com a ciutat: desplegar un talent cívic que li ha permès incloure, acollir i assimilar persones arribades de molts llocs llunyans. I a traves seu acollir, aprofitar, crear, construir i intercanviar coneixements i productes.

Heus aquí la base del nostre èxit com a ciutat: Barcelona va néixer i va persistir en el temps gràcies a que aquells que hi hem viscut hem desplegat dos talents especials: el talent d’incloure ala que arribaven; i el talent de crear coneixements que s’han anat convertint en productes. Heus aquí el fonament del nostre progrés econòmic i social. Talent per incloure persones i talent per a produir coneixements.

Els homes i les dones que hi hem viscut hem arribat de llocs molts diversos, nosaltres o els nostres avantpassats, però quasi sempre hem trobat la manera de posar-nos d’acord en les maneres de viure, de sobreviure i de compartir.  

Barcelona és trobada, matisos, inclusius, togetherness.